Aquesta modificació es referia fonamentalment a dues qüestions:

1. La prohibició que el sistema d’aranzels que regeix els drets dels procuradors fixi límits mínims

2. La limitació a la quantitat de 75.000 euros la suma aranzelària a cobrar en un mateix assumpte, actuació o procés.

A més, a conseqüència de la desaparició de l’aranzel mínim, el Reial decret 307/2022 introduïa l’obligació dels procuradors de presentar un pressupost previ als clients.

El Tribunal Suprem, en la seva Sentència de 9 d’abril de 2024 considera que s’ha omès pel Govern l’exigència legal de realitzar una adequada anàlisi d’impacte econòmic i declara nul de ple dret el Reial decret. Literalment, afirma la Sentència que, malgrat tractar-se d’una norma l’objecte de la qual consisteix precisament a regular l’aspecte fonamental del règim econòmic d’una professió, s’omet en la memòria de análisi d’impacte normatiu una anàlisi detallada i concreta de l’impacte econòmic que la norma impugnada pogués tenir sobre el col·lectiu que exerceix aquesta professió.

No obstant això, ha de tenir-se en compte que, la prohibició de l’existència d’aranzels mínims i la necessitat que la suma global cobrada com a drets dels procuradors no excedeixi de 75.000 euros són previsions que es contenen en la Llei 15/2021. D’altra banda, es troba en avançat estat de tramitació un projecte de Reial decret que té previst derogar íntegrament el Reial decret 1373/2003 i aprovar un nou aranzel amb quanties màximes.

Podeu consultar la sentència completa en el següent link.

Segons el text publicat, l’objectiu d’aquesta Llei és “aturar els desallotjaments de persones en situació d’exclusió residencial i dotar de seguretat en la permanència a la llar de les unitats familiars que han afrontat situacions de risc de pèrdua de l’habitatge habitual mitjançant lloguers socials, ja sigui amb arrendaments a preus taxats per part de grans tenidors o amb reallotjaments per part de les Administracions Públiques“.

Vegem a continuació els punts més destacats:

• Creació de un registre de grans tenidors de finques i control de les ofertes de lloguer social obligatori.
• Els grans tenidors d’habitatge, (Empreses amb més de 10 habitatges o particulars amb més de 15) estan obligats a l’oferiment d’un  lloguer social a les persones vulnerables, tinguin o no tinguin contracte d’arrendament. És a dir, els coneguts com a okupes també podran optar a aquesta ajuda.

• Durada del contracte de lloguer: En el supòsit que el gran tenidor sigui persona física, la durada del contracte de lloguer social és de 5 anys. Si és persona jurídica, la durada del contracte serà de 7 anys, i si es tracta d’ una entitat bancària o un fons d’ inversió, la durada del contracte serà de 12 anys.

• En el cas de grans tenidors que no siguin entitats bancàries ni fons d ́inversió (particulars), ni tinguin vinculació amb aquestes, es pot demanar a la Generalitat mitjançant l ́Agència d ́Habitatge de Catalunya, que assumeixi el preu del lloguer a preu de VPO.

• Es contempla l ‘ expropiació de les finques que portin més de 2 anys buides de forma injustificada.

Restem a l’ espera de la resposta del Tribunal Constitucional.

Es manté la incompatibilitat entre les professions d’advocat i procurador i ja és possible constituir societats professionals conjuntes en les quals s’exerceixin ambdues professions, encara que per diferents col·laboradors.

A més, es redueix el màxim que pot rebre un fiscal per la mateixa matèria (de 300.000 € a 75.000 €) i s’estableix el termini d’un any perquè el govern no modifiqui el Reial Decret 1373/2003 que regula les tarifes dels procuradors, una modificació que ha de comportar necessàriament l’eliminació de la fixació de les quantitats mínimes a percebre.

Aquesta reforma es justifica per la necessitat de respondre als requeriments de la Comissió Europea en el procediment d’infracció 2015/4062.

A  continuació, podeu consultar la Llei i un primer informe elaborat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona

Acords rebus sic stantibus

Se li atribueix la subespecialitat de competència deslleial, publicitat i defensa de la competència, així com accions col·lectives en defensa dels consumidors.

Consulteu l’Acord Governatiu núm. 955/2020 amb relació a l’entrada en funcionament el nou Jutjat Mercantil 12 de Barcelona.

Consulteu la instrucció dictada per la Secretaria d’Estat de Seguretat

Us adjuntem l’acord complet de l’Jutjat Degà de Barcelona.

Els jutges de Primera Instància de Barcelona han adoptat un acord d’unificació de criteris en virtut del qual podrà ser interpretat com a mala fe o temeritat a l’efecte d’imposició de costes la negativa a acudir a la sessió de mediació convocada per derivació del jutjat, així com rebutjar una oferta extrajudicial, quan la resolució final del plet s’ajusti substancialment al contingut de l’oferta.

L’acord diu tenir per objecte fomentar les vies de transacció entre les parts, potenciar la mediació intrajudicial i dotar de més seguretat jurídica als procediments.

Adjuntem una còpia de l’acord per a la consulta.