Des de l’entrada en vigor de la Llei de la segona oportunitat, el 28 de febrer de 2015, han estat moltes les persones físiques que han intentat alliberar-se dels seus deutes a través d’aquesta modalitat de concurs de creditors.
Actualment, i segons el Butlletí oficial de l’Estat els concursos de persones físiques han superat el de persones jurídiques; per això anem a posar de manifest els tràmits més rellevants de l’anomenat concurs consecutiu.
El concurs consecutiu es podria definir com el mecanisme d’aquells deutors persones físiques, que de bona fe no poden fer front al pagament dels seus deutes, podent a través d’aquest procés reconduir la seva situació econòmica.
Actualment, la competència objectiva dels concursos consecutius ha estat atribuïda als jutjats mercantils i als jutjats de primera instància, i això a causa de la introducció de diverses modificacions en la LOPJ, concretament els Art. 85.6 i Art. 86 ter.1 LOPJ. Serà competència d’un o altre depenent de si la persona física és un empresari/autònom, de manera que en aquest cas coneixeran els jutjats del Mercantil, i per contra si és una persona física no empresari la competència és atribuïda als Jutjats de Primera instància.
Com s’inicia aquest tipus de concurs? Doncs a sol·licitud d’un mediador concursal, de deutor o dels creditors, després de no poder arribar a un acord extrajudicial de pagaments o per l’incompliment d’aquesta. És a dir, pel fracàs d’un acord extrajudicial de pagaments, que és el començament de tot.
Qui és el Mediador Concursal? El mediador concursal és un professional que ajuda al deutor a agilitzar les negociacions amb els creditors, concretament a apropar posicions; el seu nomenament depèn del notari o registrador mercantil a través del qual es va sol·licitar la segona oportunitat.
Tot comença amb l’acord extrajudicial de pagaments, el qual es troba totalment fora de l’àmbit judicial.
Aquest acord extrajudicial de pagaments s’inicia, com ja hem esmentat, a sol·licitud de deutor, i és un procediment molt senzill, que el que intenta és que en el termini màxim de 3 mesos s’arribi a un acord entre el deutor i els seus creditors sobre el pagament dels seus deutes, o el que és el mateix aconseguir un conveni.
Hi ha algunes excepcions pel que fa als creditors, ja que en cap cas es pot introduir dins de l’acord extrajudicial de pagaments dels crèdits de dret públic (AEAT i TGSS), els quals no es poden veure afectats, encara que gaudeixin de garantia real.
La proposta de l’Acord pot contenir qualsevol de les següents mesures:
a) Esperes per un termini no superior a deu anys.
b) Lleves.
c) Cessió de béns o drets als creditors en pagament o per a pagament de totalitat o part dels seus crèdits.
d) La conversió de deute en accions o participacions de la societat deutora.
e) La conversió de deute en préstecs participatius per un termini no superior a deu anys, en obligacions convertibles o préstecs subordinats, en préstecs amb interessos capitalitzables o en qualsevol altre instrument financer de rang, venciment o característiques diferents del deute original.
Un cop fracassa l’acord extrajudicial de pagaments, per qualsevol de les seves tres causes; impossibilitat d’aconseguir-ho, per incomplir el mateix o per anul·lació entre el deutor i els creditors, el mediador concursal es veu en l’obligació d’instar el concurs consecutiu.
A la sol·licitud formulada pel mediador concursal, s’ha d’acompanyar els següents documents: pla de liquidació o proposta anticipada de conveni, l’Informe de l’article 75 LC, i un informe sobre la concurrència dels requisits establerts legalment per al benefici de l’exoneració del passiu insatisfet o, si escau, sobre l’obertura de la secció de qualificació.
Si la sol·licitud fos formulada pels creditors, podrà el deutor presentar una proposta anticipada de conveni o un pla de liquidació.
Un cop declarat el concurs consecutiu pel jutge competent, es nomenarà l’administrador concursal, que coincidirà en la persona del mesurador concursal, excepte justa causa, sent la seva tramitació com la d’un concurs de creditors normal, amb algunes peculiaritats, com per exemple que el concurs consecutiu s’obre directament a la fase de liquidació.
Una altra peculiaritat a destacar respecte del concurs de creditors persona jurídica, és el benefici de “l’exoneració del passiu insatisfet“, també conegut com a BEPI, i que consisteix en la liquidació i cancel·lació de tots els deutes pendents que tingués el deutor, això sí, dit benefici està condicionat a l’acompliment de diversos requisits; que la persona física hagi liquidat tot el seu patrimoni en benefici dels seus creditors; que el concurs es trobi conclòs, sigui per liquidació o per insuficiència de massa activa; i que es presumeixi bona fe en l’actuació del deutor. S’exclou en tot cas de l’esmentat benefici dels crèdits contra la massa i els crèdits privilegiats, els quals han d’haver estat satisfets en la liquidació, o haver-se acordat un pla de pagaments de cincs anys.
Considerant tot l’anterior, es pot concloure amb què la Llei de la segona oportunitat o concurs consecutiu és el mecanisme perfecte perquè tota persona física amb deutes que superen el seu patrimoni, pugui començar de nou, reconduir la seva situació econòmica i alliberar-se del pagament d’aquells deutes que no poden pagar una vegada liquidat el seu patrimoni.
Inma López
Procuradora dels Tribunals.
