El 21 de febrer de 2020 va celebrar reunió de Presidents i Presidentes de les seccions civils de l’Audiència Provincial de Barcelona a efectes d’unificar criteris respecte a dues qüestions: les conseqüències del no oferiment de lloguer social per part de l’entitat que pretengui executar una hipoteca o recuperar la possessió d’un habitatge mitjançant desnonament per impagament o per precari; així com sobre la necessitat d’una prioritat temporal en l’apreciació de la prejudicialitat civil.
Respecte a la primera qüestió, es va acordar que “l’oferiment d’un lloguer social de l’art.5, apartats 2 i 3, i la disposició addicional primera de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, en la redacció donada pel Decret -llei 17/2019, de 23 de desembre, no pot ser considerat un requisit de procedibilitat o d’admissibilitat de la demanda judicial d’execució hipotecària, o de qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d’un deute hipotecari, o de desnonament per impagament de lloguer, extinció d’aquest termini, o precari, amb la conseqüència jurídica que el seu incompliment determini la inadmissió de la demanda”. L’única conseqüència seria llavors la imposició per l’Administració competent, si escau, de les sancions administratives previstes, però en cap cas la inadmissió de la demanda.
Respecte a la segona qüestió, es va establir que no resulta necessari que hi hagi una relació de prioritat temporal entre els dos processos per apreciar la prejudicialitat civil, ja que el que es produeix és una necessitat lògica-jurídica que entre dos plets pendents no es produeixin contradiccions, pel que la seva apreciació no dependrà del temps en què s’interposa la demanda, sinó del contingut de cada plet.
Us adjuntem una còpia de l’acord adoptat.
Ricard Ruiz López
Soci director. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Procurador dels Tribunals.
