El boom de demandes contra les entitats bancàries per les clàusules suposadament abusives dels préstecs hipotecaris té totalment col·lapsats als jutjats uniprovincials creats especialment per tramitar aquests assumptes. Per exemple, el jutjat de primera instància 50 de Barcelona té pendents més de 30.000 assumptes dels quals més de la meitat estan encara pendents d’admetre a tràmit o incoar, amb un total de 35.379 assumptes registrats. La mitjana mensual d’assumptes oberts és de 1.769. Aquest jutjat creat especialment el 2017 té sis jutges en comissió de serveis amb rellevament de funcions, dos lletrats de l’Administració de Justícia en la mateixa situació i 23 funcionaris més.
Amb la finalitat de solucionar aquest greu problema, els jutges han decidit proposar als bancs signar protocols d’actuació amb la finalitat de reduir la dependència dels assumptes sobre les condicions generals incloses en els contractes de finançament amb garanties reals immobiliàries, on el prestatari sigui una persona física.
El primer banc a adherir ha estat Caixabank amb els jutjats de primera instància de Navarra i amb el 50 de Barcelona. En aquest segon cas, la idea és promoure pactes exprés en els assumptes en què hi ha doctrina legal clara del Tribunal Suprem, és a dir, sobre la validesa de les clàusules de comissió d’obertura, venciment anticipat, interessos moratoris i despeses d’hipoteques i sobre les quantitats a reintegrar al prestatari-consumidor. En aquest cas es preveu que, quan s’incoï una demanda d’aquest tipus, el jutjat ha de traslladar al banc per correu electrònic abans de l’admissió formal a tràmit perquè, en un termini de 20 dies hàbils, faci arribar una oferta a l’adreça lletrada de l’actor i proposar les clàusules que l’entitat està disposada a reconèixer com ineficaços, així com la suma concreta que proposa reintegrar al prestatari. Si l’actor accepta i es formalitza l’acord, la representació de la part actora haurà de presentar escrit de desistiment el qual s’acordarà sense imposició de costes. En cas de no arribar a acord, el procediment seguirà per les vies legals habituals, però el jutge podrà tenir en compte els termes d’aquesta negociació prèvia “inter parts” a efectes d’imposició de costes.
D’aquesta manera es pretén reduir dràsticament els assumptes pendents de resolució amb les mínimes actuacions judicials possibles. El principal obstacle que veuen els jutges per al futur èxit d’aquesta mesura és la negativa dels mateixos consumidors presentants de les demandes a formalitzar aquests acords.
Ricard Ruiz López
Soci director. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Procurador dels Tribunals.
