Search
Close this search box.

L’ORIGEN DE L’ACTUAL “DILIGÈNCIA DE LLANÇAMENT” ES REMUNTA A ÈPOQUES A “BLANC I NEGRE”

Comparteix aquest artícle

Font: Diario de Mallorca

L’article 1596 de l’antiga Llei d’enjudiciament civil deia:

Així que sigui ferm la sentència que declari haver-hi lloc al desnonament, i rebuts les actuacions en el jutjat inferior en el cas d’apel·lació, es procedirà a la seva execució a instància de l’actor, deixant el Jutge s’adverteixi de llançament al demandat si no desallotja la finca en els termes següents:

Vuit dies, si es tracta de casa habitació, i que habitin amb efecte, el demandat o la seva família.

Quinze dies, si d’un establiment mercantil, fabril, de trànsit o d’esbarjo.

Vint dies, si d’una hisenda, alqueria, mas o una altra qualsevol finca rústica que tingui mas, i en la qual fins a constantment guardes, capatassos o altres servents”

En l’execució d’un judici de desnonament, la diligència de llançament, es referia a la pràctica del desallotjament de les persones i mobles, que es trobaven a l’immoble en el moment de donar possessió a propietari. La “possessió” o “desallotjament” va ser derivant en la paraula “llançament”, atès que antigament es llançaven els mobles al carrer, sense cap tipus de mirament, i, deixant-se abandonats.

La diligència de por

La diligència d’advertència, de la qual parla l’antic Article 1596 de la LEC, en l’argot judicial es va arribar a anomenar “diligència de por“, és a dir, no es feia la diligència de manera efectiva però sí que es coaccionava de males formes perquè el desallotjament fóra voluntari.

Recordo que a principis dels anys 70, en ple franquisme, em va tocar haver d’assistir a una d’aquestes “diligències de por” a la població de Gavà, en la meva condició d’Oficial de procurador de Tribunals. Davant la pressió exercida pel funcionari judicial, es van començar a escoltar uns plors d’un nen petit i quan se li va dir a la mare que anés a atendre-ho, aquesta va contestar: “deixeu que caigui i es mati. Tindré una boca menys per alimentar”.

Per sort, amb l’entrada de la democràcia, aquestes pràctiques han anat desaparegut de l’àmbit judicial i, en la majoria de casos, es respecten els drets dels ciutadans.

1-Francesc-Ruiz-Castel-300x300

Francesc Ruiz Castel

Soci director.

Altres artícles d'aquest blog

¿Estàs interessat en els nostres serveis?

Contacta amb nosaltres