Ha entrat en vigor el Reial Decret-llei 16/2020 de 28 d’abril de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia. En la línia de la gestió que s’està fent d’aquesta crisi, la norma deixa més ombres que llums. Comentem algunes de les mesures més rellevants.
En primer lloc, la històrica habilitació dels dies 11 a 31 d’agost, la qual cosa obligarà els professionals del dret a reorganitzar els nostres despatxos i, en la majoria dels casos, a renunciar a part de les nostres vacances, amb la incertesa de l’eficàcia de la mesura planejada, sobretot, des del punt de vista del rendiment real que tindran els tribunals durant aquest període, ja que s’estableix que les administracions competents han d’adoptar les mesures necessàries per a la distribució de les vacances de jutges, magistrats, ministeri fiscal, lletrats de l’Administració de Justícia i la resta de personal. Realment servirà d’alguna cosa treballar a l’agost si el personal de l’Administració de Justícia gaudirà de les seves vacances en períodes diferents baixant així el rendiment en altres èpoques de l’any com, per exemple, en aquests mesos vinents de juny i juliol als que s’entreveu un augment significatiu de la litigiositat post crisi? Rendiment que, si se’m permet, ja deixava bastant a desitjar en molts jutjats en condicions “normals”. Crec que la situació reclama un sacrifici per part de tots els operadors, estarem TOTS a l’altura?
Els terminis processals tornaran a comptar des del seu inici un cop s’aixequi l’estat d’alarma i la suspensió general de terminis i termes. A més, els terminis per als recursos contra resolucions que posin fi al procés i que siguin notificades durant la suspensió de terminis, així com les notificades dins els vint dies hàbils següents a l’aixecament de la suspensió de terminis, quedaran ampliats per un termini igual al previst per a la seva formalització. D’aquesta manera es pretén permetre que els recursos siguin presentats d’una forma més escalonada.
Es crea un procediment especial i sumari per qüestions de família derivades de la pandèmia relatives a règims de visites o custòdies compartides no realitzades, així com ajustos en les pensions per progenitors en situació de vulnerabilitat per la COVID-19.
Fins al 31 de desembre de 2020, el deutor que es trobi en estat d’insolvència, no tindrà el deure de sol·licitar la declaració de concurs ni s’admeten les demandes de concurs necessari presentades des de la declaració de l’estat d’alarma.
Una altra mesura que portarà cua i serà interessant veure com es porta a terme a la pràctica serà la de la celebració dels actes processals (Judicis, Vistes, compareixences…,) preferentment per mitjans telemàtics. Resa la norma “sempre que els jutjats tinguin a la seva disposició els mitjans tècnics necessaris per a això”. Crec que és un moment perfecte per actualitzar els mitjans tècnics de tots els tribunals de país, per què ens quedem aquí?
Finalment, dues mesures que afecten de ple als professionals del dret: l’atenció al públic a les seus dels tribunals i, per fi, la possibilitat que els funcionaris de justícia teletreballin.
Doncs bé, durant l’estat d’alarma i fins tres mesos després de la seva finalització, l’atenció al públic en les diferents seus judicials es realitzarà per via telefònica o mitjançant correu electrònic. La possibilitat de consultar els jutjats per correu electrònic crec que és una mesura que hauria de mantenir i adoptar-se de forma generalitzada per sempre. Evitaria molts desplaçaments i, des de la perspectiva del funcionari de justícia, milloraria exponencialment el seu rendiment gràcies a la possibilitat de treballar sense interrupcions i organitzar-se de la forma més eficient per evacuar les consultes que rebi respecte als expedients que tramita.
I, per fi, mitjançant la disposició final primera, es modifica la Llei 18/2011, de 5 de juliol, reguladora de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’Administració de Justícia, de manera que els funcionaris de justícia podran teletreballar sense necessitat de trobar-se físicament a les seus judicials. Molts no entenem com no s’ha pres abans aquesta mesura que, al meu entendre, era la més fàcil i barata, per pal·liar el col·lapse de l’Administració de Justícia. No ens hem adaptat totes les empreses, despatxos i autònoms al teletreball? A Ruiz Castel Procuradors, des del primer dia de confinament, vam estar tots connectats i operatius des dels nostres domicilis. Com pot ser que l’Administració de Justícia d’aquest país no estigui preparada per això? Quants procediments podrien haver avançat durant aquests quaranta i tants dies de paràlisi total? Sincerament, no ho entenc.
Ricard Ruiz López
Soci director. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Procurador dels Tribunals.
