Aquesta pràctica no és una novetat per a l’equip de Ruiz Castel
Quin millor moment per escriure sobre el teletreball i els seus avantatges que en les circumstàncies actuals, arran de l’Estat d’Alarma decretat amb motiu de l’emergència sanitària causada pel COVID-19, que ens està obligant a recórrer a aquesta forma de treball. Com diu el refrany, “no hay mal que por bien no venga” i a això vinc a referir-me amb aquest article.
er començar i com tots sabem, el teletreball és el treball que una persona realitza per a una empresa des d’un lloc allunyat de la seu d’aquesta (habitualment el seu propi domicili), per mitjà d’un sistema de telecomunicació. Aquesta solució no és possible per a tota mena d’empreses i activitats, però sí per a aquelles tasques que es realitzen a través de l’ús de les noves tecnologies.
El teletreball a Espanya, a data actual, és utilitzat per aproximadament només el 3,7% dels treballadors, els quals es connecten a distància per fer la seva feina, segons les estadístiques d’EUROSTAT (l’Oficina Europa d’Estadística). Com es pot veure, és un percentatge baix i ridícul si es compara amb altres països d’Europa que l’utilitzen fins a un 25% com a Suècia o Islàndia, el 14%, en el cas dels Països Baixos o Finlàndia amb un 11%. Si bé, cada vegada més s’està implantant en alguns convenis col·lectius, plans d’igualtat i pactes individuals entre empresari i treballador a fi de prestar serveis des dels domicilis i això es fa patent, sobretot, en les multinacionals.
Arran de la situació que estem vivint, la taxa de teletreball s’ha situat en xifres de rècord, augmentant a un 7,9% de mitjana i ha evidenciat el que tots crèiem, i és que ara ens adonem que té molts beneficis, com la conciliació de la vida laboral i personal, la rebaixa de les emissions de CO₂ a les ciutats, la reducció en nombres d’accidents laborals o la reducció de costos. I tot això treballant des de casa sense perdre el contacte amb el client, oferint-li el mateix servei en un moment de confinament que tots estem patint.
Evidentment, té també els seus desavantatges i s’entén que les empreses vegin encara amb desconfiança la seva implementació de manera més generalitzada: la manca d’organització de la feina, el control del temps dels treballadors o fins i tot la manca de contacte directe amb el personal, encara que tot això podria arribar a controlar-se d’alguna manera.
Des d’una perspectiva legal, la Llei 3/12 de 6 de juliol de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, va modificar l’article 13 del Text Refós de l’Estatut dels treballadors per regular precisament el treball a distància, amb la finalitat d’afavorir a la flexibilitat de les empreses en l’organització de la feina, incrementar oportunitats d’ocupació, optimitzar la conciliació de la vida laboral, a través d’l’ús de les noves tecnologies.
Una altra novetat laboral recent de l’any 2019, el Reial Decret 6/2019 de l’1 de març de mesures urgents per a garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació, ja recull també la figura del Teletreball com a fórmula de conciliació.
L’equip de Ruiz Castel Procuradors ja estem fent çús del teletreball des del primer dia que va entrar en vigor l’estat d’alarma, encara que no és una pràctica nova per a nosaltres ja que l’havíem utilitzat anteriorment i per alguns dels nostres companys és la forma de treball diària habitual.
En la meva opinió, crec que és una forma de treball que hauria d’estendre en general i que podrien tenir en compte moltes empreses, sobretot perquè afavoreix a molts altres grups de persones desfavorides, com en el cas de discapacitat. Aquest tipus de discriminació pot fins i tot suposar la pèrdua del talent de persones que, per les seves condicions, no tindrien facilitats per accedir a el mercat laboral en igualtat de condicions.
Inmaculada Molina Ruiz
Procuradora dels Tribunals. Responsable del Departament Processal
